Informació sobre Exposició "Relats fotogràfics 7"
Text de presentació de l'exposició, a càrrec de Jordi Lara: "Puc sentir el so d’aquesta viola. Untes amb resina crinera de cavall i la fregues contra el budell cargolat i sec d’una ovella; amb un caixó de fusta n’amplificaràs el gemec. Vet aquí la viola. Però si jo tingués un cavall sortiria a desvetllar camins, l’ovella em daria abric i aliment i a cops de destral m’arreglaria un sostre o una foguera. Per què, la música, doncs? Perquè covo el calfred de ser humà, i per tant la servitud d’expressar-me per sentir que sóc, que val la pena ser: per això, amb el cavall, l’ovella i l’arbre m’he fet una viola de gamba. M’abriga, m’alimenta i em transporta a un indret on no em cal re de tot allò altre. Sé que hi ha un home que escolta del carrer estant. S’ha aturat un moment dessota els balcons badats, ulls clucs. Vol endevinar quina veïna nova i encara desconeguda ha vingut a assajar al casalot abandonat. Potser és la dona que ha estat esperant, cabellera llarga embolicant-se amb les tripes quan s’aboca als aguts, la que redimirà els quatre amors malgirbats que una vida prou gasiva li ha concedit. S’allunya i ja s’endú la dona perquè aquesta nit redacti les pàgines del seu somni. I a dalt el gambista, ves, frega que frega, miraculós i culpable dels efectes devastadors de la música que vessa façana avall. Veig el fotògraf que pren la imatge. Com un predador vigilant el músic. Buscant xarranques de llum porosa al trespol de fusta vella. I mentre compon la imatge sent que un músic en la desolació d’un pis sense envans serà el símbol de la tenacitat de l’ésser humà. Però és en l’instant de prémer el disparador que el fotògraf sap tot d’una que això són falòrnies, quincalla poètica, i que la veritat brota sempre fora de quadre." Més informació de l’exposició "Relats fotogràfics 7" al web de l'ACVIC.