Informació sobre Exposició: "Uno de cada tres"
La pobresa habita moltes vegades a la societat de manera silenciosa, és una realitat que s’amaga, es nega i fins i tot es qüestiona davant la dificultat de mesurar el seu impacte o situar-la a l’espai. Parlar de pobresa, sovint sembla tabú. La societat no veu ni vol veure. Encara que no la vulguem veure, la pobresa està present. Tenim impregnats a la retina imatges de la fam de l’Àfrica o la pobresa en els països del tercer món, d’Amèrica Llatina o Àsia. No obstant això, la realitat és que la pobresa a les econòmiques desenvolupades és una mica més difícil de mesurar i de veure. La pobresa no és només passar gana en sentit estricte. Ser pobre és una cosa que va més enllà d’uns ingressos, té moltes cares, molts matisos: és passar gana, però també menjar poc i malament. És no tenir un sostre en el qual resguardar-te o que puguin treure-te’l gairebé sense preavís. Ser pobre és estar malalt i no poder pagar un tractament mèdic. És comprar unes ulleres al teu fill i no arribar a final de mes. Ser pobre és no tenir llibres de text. És no tenir feina, o tenir-ne dues mal remunerades. La pobresa és haver de lluitar cada dia per viure dignament, és impotència, no tenir veu, o que aquesta valgui menys. La pobresa és quan altres decideixen per tu, és no poder triar, viure en la inseguretat permanent. La pobresa habita moltes vegades a la societat de manera silenciosa, és una realitat que s’oculta, es nega i fins i tot es qüestiona davant la dificultat de mesurar el seu impacte o situar-la dins l’espai. Parlar de pobresa, sovint, sembla tabú. La societat no veu ni vol veure. Més informació sobre l'exposició "Uno de cada tres" al web del museu.